A manera de preludi
Avui la meva àvia ha fet vuitanta-quatre anys. La Montse
Masjoan i Barta està bé de salut, parla amb les amigues per telèfon, va a
passejar i mira la televisió. L’úncia dolença que té és el mal de cames i la
vista, és per això que no llegeix mai. Com que és el seu aniversari, he pensat
que podríem celebrar-ho. La festa consistiria a fer un gran dinar a casa. També
encarragueriem un pastís de crema cremada, d’aquests que li agraden tant, a la
Pastisseria Pujol, amb les corresponents vuitanta-quatre espelmes de cera
vermella. Per donar un aire festiu a la celebració convidaria a la meva tia
Anna i el meu oncle Quico.
Aquest matí, a les onze, hem anat a comprar un ram de
flors a la floristeria de Girona. El ram està format per roses vermelles, ja
que aquest és el seu color preferit des de que era petita. La dependenta l’ha
embolicat amb un paper de color crema i l’ha decorat polidament amb un llaç de
cinta daurada. Hi ha col·locat una targeta on hi ha escrites unes ratlles molt
adients. Quan hem arribat a casa, hem vist a l’àvia vestint una brusa de flors
delicadament brodades i les seves sabates preferides de color blau marí.
Seguidament hem començat a preparar el dinar. Després de rumiar-hi molt, hem
pensat que el que podem fer és un pollastre rostit, una amanida verda i, per
últim, menjar el pastís. Al cap d’uns minuts ha arribat la propietaria de la
passitsseria amb el que hem demanat. Hem parat taula amb les tovalles de color
blanc trencat. Hem duut el pollastre a taula en una cassola, i l’amanida en un
bol de vidre. L’amanida porta enciam francès i tomaquet del mercat, pastanaga
del hort de la tía i cogombre de la verdularia. Quan em acabat l’apatitòs
dinar, hem portat el pastís de crema. Hi ha escrit amb xocolata desfeta: Felicitats Montse! Hem apagat els llums
i hem començat a cantar la cançó de felicitació. A continuació, hem entrat magestuoses la meva germana i jo
amb el pastís a les mans. Després de bufar les espelmes ha començat a caure la
pluja de petons i hem obert al cava per acompenyar les postres.
La festa ha estat magnífica, tothom s’ho ha passat molt
bé i el dinar ha quedat molt bo. L’àvia ha estat la protagonista de la festa.
S’ho mereix, perquè és la millor àvia del món.
En quedar-nos soles, he agafat una llibreta i un bolígraf
i li he demanat que m’expliqués com havien estat els seus vuitanta-quatre anys
de vida. Amb gran tranquil·litat, m’ha dictat tot això que ara vosaltres
llegireu.
