M'acomiado

Avui fa un sol aclaparant i el cel està més blau que mai. Quan he arribat a casa, he anat al pis de dalt i m'he ficat a la meva càl·lida i acollidora habitació. Fa molta calor, però he pensat que l'aire acondicionat em molestaria, ja que fa un soroll que no m'agrada gens. Així que he obert les finestres de bat a bat deixant entrar la llum perquè il·luminés l'estança. He obert el meu ordinador. La veritat es que se m'han fet eterns els segons en que la pantalla encara estava negre, i una petita boleta de colors anava girant com la rodeta de la sort de les fires. Després, he obert el meu blog i he començat a escriure el que ara vosaltres llegireu:

Durant aquest temps, he après moltes coses sobre els meus avantpassats gràcies a aquesta activitat d'escriure a internet, en un blog. Ha sigut com rebuscar entre un cofre de records que, lògicament, mai es podran reviure. Crec que escrivint les entrades sobre la meva família, he descobert coses de la meva història, i he viscut l'experiència de conéixer algu sense veure'l. La meva àvia, que era la meva principal font d'informació, també hi ha disfrutat molt.

En conclusió, crec que escriure en aquest blog ha sigut molt enriquidor i bonic.

Fins aviat!

Pare i filla

Manel Masjoan Casas va néixer a Palafrugell l'any 1898. Treballava en una botiga d'utencilis i aparells de cuina de Barcelona. Va fer el servei militar. Era molt sociable i tenia molt bons amics, molts els va conéixer en una casa d'hostes.

L'àvia m'ha explicat que va passar una infància molt maca amb ell i que era molt feliç al seu costat. Cada diumenge, la portava d'excursió per Barcelona. Anaven al Tibidabu, al zoo, a passejar per la diagonal amb bicicleta, a les vagonetes... El seu pare era molt generós i rialler. La Montse sempre riu quan recorda que ell, als matins, feia estirament de gimnastica Sueca i després, es dutxava amb aigua molt i molt freda, ja que era molt polit.

Quan era més gran, i anaven a la casa de Begur a l'estiu, disfrutava molt preparant el seu esmorzar amb una torrada, una arangada i raïm. Després anava a nedar a la platja, i ells mateix deia que era un llop de mar. Era un home molt simpàtic i agradabke que feia somriure a tothom.