Mare i filla

L’Isabel Barta Soler, la meva besàvia, va néixer a Camprodon el dia 20 d’agost de l’any 1903. Va viure en aquest poble fins a l’edat de disset anys, però es va posar malalta, així que es va traslladar a Barcelona i va residir a casa dels seus oncles materns. Tenia molts germans, en total eren set, i ella era la més petita. No va treballar i els seus estudis van acabar a l’escola de primària.

L’àvia m’ha explicat, que era molt bella, alta, prima i esvelta. Tenia una cabellera llarga, negra i ondulada, que li queia per l’esquena com una cascada fosca i brillant. La seva pell era morena i els ulls de color negre com el carbó. Tenia un càracter molt diferent de la seva filla i el seu home. Era seria, poc comunicativa i molt tranquila.

L’Isabel es va casar als dinou anys i va tenir la primera filla als vint, l’Anna Maria, que va morir per una greu malaltia als tres anys. Més tard, va venir la Montse. La meva àvia va néixer a casa, a Barcelona al C/ Muntaner. Hi havia una llevadora i hi va assistir el Dr. Deixeus.

L’àvia té molts records de la seva mare. Per exemple, que sabia moltes rondalles populars i sempre els hi explicava. També que li explicava que, quan era petita, a l’escola de Camprodon, com que no hi havia calefacció, s’emportava un brazeret. I per últim, una cosa que també m’explica la meva mare, era que els seus néts li deien Memé, àvia en francès.